Finalment ho hem aconseguit! Hem fet una fantàstica col·lectiva a Medes. Ja tocava! (després d'experiències no gaire satisfactòries en ocasions anteriors).
Avui, el mar era pla, el cel blau i assolellat, i la immersió ha estat espectacular per la quantitat de peix que hem vist, i plàcida perquè ningú ha patit cap incidència destacable (excepte un anecdòtic trencament de la cinta d'una aleta d'en Dani, que hem resolt en plan "McGiver").
Hem quedat a les 10 a l'Estartit, al Centre d'Immersió Oceansub, on ens esperaven la Gemma Aymerich i en David Carbó.
Un cop equipats, ens hem fet la foto de grup davant el centre i hem pujat a les furgonetes que ens han portat al port, on regnava una gran tranquil·litat. Es veu que molts submarinistes ja han donat l'estiu per acabat.
Ja a port, hem distribuït els equips a la zodiac i hem pres rumb a Medes:
Tal com ens havien informat, avui tocava la immersió de la Cova de la Vaca, una de les immersions més conegudes de les Illes Medes, a la Meda Gran. Ens hem acostat a la boia de la cara sud de l'illa i, ja equipats, ens hem tirat a l'aigua d'esquena, cosa que en Joan Lara feia per primera vegada (i li ha sortit prou bé!)
Sense entretenir-nos massa, ens hem submergit des de la paret. La visibilitat era força bona: es veia fins molta distància, tot i que hi havia moltes partícules en suspensió. La temperatura de l'aigua, entre 18 i19 graus.
Només d'arribar a baix de la paret, ens esperava un mero ben tranquil. Res a veure amb els altres meros que trobaríem més tard.
També hem començat a veure parets de gorgònia que serien presents en moltes parets de la zona:
Hem entrat a la Cova de la Vaca per la cavitat gran. En realitat no es tracta d'una cova sinó d'un túnel molt ample, en el qual des de l'entrada es veu la sortida.
A la sortida (o entrada nord) hi havia molt, molt, peix.
Tres cues:
Corballs:
Dorades:
Sargs imperials:
Algun espet (o barracuda), que sempre fa especial il·lusió!:
I les estrelles de la zona: els meros! que són tan refiats (probablement per males pràctiques d'alguns submarinistes que els donen menjar) que gairebé se't tiren a sobre.
Aquí, en Dani, fent-li una foto de primer pla:
I aquí, el mero gairebé menjant-se la càmera d'en Xevi, amb la Bet que s'ho mira:
Hem acabat la immersió, tranquil·lament, amb sessió fotogràfica (amb mero inclòs), aprofitant els contrallums que hi ha sortint per la cara sud de la cova.
I, abans de sortir, encara hem tingut temps per per mirar "coses petites" a la paret, com aquest opistobranqui del gènere Flavellina.
Total: valoració molt positiva de la col·lectiva, tant per la immersió com per les condicions meteorològiques gairebé immillorables d'aquest estiuet de Sant Martí.
Fotos: Xevi Rifà
1 comentari:
Molt bona immersió amb un grup fantàstic, i la crònica genial !!
Enhorabona amics.
Gemma Aymerich.
Publica un comentari a l'entrada