BUSCANT RELLEU

Diumenge, 15 de juliol, vàrem anar a Es Caials, a Cadaqués, disposats a fer un parell d’immersions i uns batejos a la canalla.

La setmana havia estat molt calorosa i, com ja va essent costum, el diumenge va ser més fresc i ventós.  Bufava la tramuntana i la sensació de fred era considerable, sobretot a primera hora del matí.

Per sort, a Caials, encara que bufi la tramuntana, és un bon lloc per fer immersió. Així que a quarts de 10 ja ens ficàvem a l’aigua per fer la primera capbussada. Vàrem començar anant cap a la part fonda, a Punta s’Oliguera, tot seguint la paret fins arribar a la zona on hi ha les pedres, i allà ens vàrem separar de la paret.

 
D’especial, hi vàrem veure un nudibranqui de grans dimensions: Umbraculum umbraculum.
 
 
  I també un congre, alguna llagosta, corall...
 
 

 
 
Vàrem tornar enrere seguint les parets d’Es Caials, cap al Llanishen, on hi havia molt peix.
 
 
 
 
Ja tornant a la platja, vàrem passar per sobre les praderies de possidònia, on aquesta vegada no vàrem veure cap nacra, com en altres ocasions.

Quan vàrem treure el cap de l’aigua, ja vàrem veure en Marc i l’Helena equipats a punt de fer el bateig.  Els acompanyava la Maria que, després de temps de no fer immersió, volia provar a veure com li anava.
 
 

 
Després d’un petit parèntesi, just per canviar les ampolles, els submarinistes vàrem tornar a l’aigua, aquesta vegada, acompanyats de la canalla. 
 
 

L’experiència va ser molt positiva:  En Marc, va baixar bé a la primera i, en el recorregut, fins i tot deixava el seu instructor enrere!
 

 
L’Helena, també va baixar sense problemes però el fred la va fer sortir més aviat del que hauria volgut.  

I la Maria, malauradament, va comprovar que continua tenint problemes a les orelles i va fer la tortuga prop de la boia una bona estona perquè no podia baixar més.

En acabar els batejos, per acabar-ho de rematar, vàrem fer la segona immersió.  La vàrem fer a menys profunditat, seguint el Llanishen i la paret que separa les dues parts del peci. 
 

 
 
Una immersió molt entretinguda per la gran quantitat de peix, molts pops i un altre nudibranqui dels que no estem acostumats a veure, groc i amb closca: Tylodina perversa.
 
 

  

 
De retorn a terra, ja ens esperaven les famílies per dinar sota els pins.  Un bon picnic, la foto de rigor, uns riures, i cap a casa.  Un dia ben complet!  ... a veure què en treurem d’això... potser ben aviat tindrem algun nou submarinista.
 
Fotos: Xevi Rifà, Lambert Bañeza, Núria Serra i Marc Pedrals (última foto).
Vídeo:  Aquest cop no esperem vídeo perquè en Marc es va passar dues hores filmant un pop.

DUES DE TRES

Tot pintava perfecte.  Tota la setmana havia fet molta calor i bon temps.  Ja ens fèiem a la idea que el cap de setmana continuaria igual:  sol i més sol (tal com deia en Lambert al Facebook) i que per al nostre particular Happy AMSO Weekend anual a Llançà (del 29 de juny a l'1 de juliol) no hauríem de patir per la meteorologia.  Però…

Des de dijous els models numèrics i l’amic “windguru” començaven a avisar que el diumenge arribaria la tramuntana i no pas amb so de pau.

I així va ser com de tres immersions previstes només en vàrem poder fer dues, ...i un intent.

Per sort, les dues immersions del dissabte varen anar molt bé, com us explicarem a continuació.

Ben d’hora, ben d’hora, en Miquel del Centre d’Immersió Cap de Creus ve a buscar els nostres equips de submarinisme a l’hotel Gri-Mar on estem allotjats amb les nostres famílies.  Un hotel on ens sentim com a casa i on en José Antonio i la Mitona, i la resta de personal de l’hotel, ens cuiden de meravella.

El recorregut des de l’hotel a port el fem a peu: una excursió a través d’un camí, que passa ràpid mentre fem petar la xerrada.

El punt de trobada és davant el catamarà, al moll, on ens reunim els 7 submarinistes que farem la primera immersió:  En Ramon, en Lambert, en Quim, en Dani, en Xevi, la Bet i en Marc, que, tot i no ser d’AMSO ja és com si ho fos (com diu ell: és un MANSO).

La primera immersió la fem al Vapor Anglès.  Hi ha força visibilitat i podem observar bé les restes de la popa del vaixell, que porta més d’un segle enfonsat, i que ha estat colonitzat per gran diversitat d’espècies, entre elles unes gorgònies que assoleixen una mida bastant espectacular.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Podeu veure el vídeo d’en Marc Pedrals aquí.

Tornem a l’hotel per dinar. Recollim els no-submarinistes de l’expedició a la piscina, d’on no en sortirien en tot el dia. Dinem i fins i tot hi ha qui té temps de fer una migdiada abans de tornar al barco. En Jordi i família s'han afegit al grup.

A quarts de quatre sortim cap a la segona immersió del dia.  Anem al bau de la Punta del molí:  un bau estret i allargat, que la part de dalt està a uns 4 o 5 metres, i té unes parets verticals plenes de gorgònia a la cara sud, que arriben fins als 40 metres, i unes parets més pelades a la cara nord.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Hi ha força corrent, i això fa preveure que veurem molt peix.  I així és! 

Veiem meros, sargs imperials i... espets!
 
 

Celebrem aquesta bona immersió amb una cervesa:

Tornem a l’hotel,  i trobem novament la companyia a la piscina. Ja som dos més al grup dels submarinistes: s'hi han afegit l'Assumpta i la Mar, que s'apunten a la immersió del diumenge. Acabem de passar la tarda.  Fem algunes fotos, com aquesta d’en Ramon abraçat a un vell marí (...a veure si algun dia en podem veure un de veritat a Cap de Creus!):

Estem pendents de com evoluciona la meteorologia. De moment, encara no bufa la tramuntana però no sabem com estarà demà.

Diumenge, ens llevem i el primer que fem és mirar el mar des del balcó de l’habitació.  Es veu mogut.  Quan arriba en Miquel ens diu que la tramuntana està entrant però que provarem de sortir per trobar un racó arrecerat. Ho preparem tot. Anem cap al vaixell i sortim rumb a Colera o Portbou.

Ens comencem a equipar. El mar està molt picat.

 
Quan som a la Beta blanca el mar està tranquil però de tant en tant hi ha remolins de vent que no fan gaire bona pinta i entren cops de vent que no donen gens de seguretat.  Amb molt de seny, en Miquel decideix que no podem fer immersió.
 
De tornada al port comprovem que ha estat una decisió molt encertada perquè la cosa s’està complicant molt.

Dues de tres.

Tornem a l’hotel.  Dinem amb les famílies i fem la foto de grup de rigor:

I també la de l’staff tècnic (tot i que hi faltava en Pere Carrera):

Fins l’any que ve! (esperem!)

Fotos: Xevi Rifà, Quim Vallès, Lambert Bañeza, i Dani Palau

Vídeos:  Marc Pedrals,  i Ramon Torrents (quan el pengi)