BUSCANT RELLEU

Diumenge, 15 de juliol, vàrem anar a Es Caials, a Cadaqués, disposats a fer un parell d’immersions i uns batejos a la canalla.

La setmana havia estat molt calorosa i, com ja va essent costum, el diumenge va ser més fresc i ventós.  Bufava la tramuntana i la sensació de fred era considerable, sobretot a primera hora del matí.

Per sort, a Caials, encara que bufi la tramuntana, és un bon lloc per fer immersió. Així que a quarts de 10 ja ens ficàvem a l’aigua per fer la primera capbussada. Vàrem començar anant cap a la part fonda, a Punta s’Oliguera, tot seguint la paret fins arribar a la zona on hi ha les pedres, i allà ens vàrem separar de la paret.

 
D’especial, hi vàrem veure un nudibranqui de grans dimensions: Umbraculum umbraculum.
 
 
  I també un congre, alguna llagosta, corall...
 
 

 
 
Vàrem tornar enrere seguint les parets d’Es Caials, cap al Llanishen, on hi havia molt peix.
 
 
 
 
Ja tornant a la platja, vàrem passar per sobre les praderies de possidònia, on aquesta vegada no vàrem veure cap nacra, com en altres ocasions.

Quan vàrem treure el cap de l’aigua, ja vàrem veure en Marc i l’Helena equipats a punt de fer el bateig.  Els acompanyava la Maria que, després de temps de no fer immersió, volia provar a veure com li anava.
 
 

 
Després d’un petit parèntesi, just per canviar les ampolles, els submarinistes vàrem tornar a l’aigua, aquesta vegada, acompanyats de la canalla. 
 
 

L’experiència va ser molt positiva:  En Marc, va baixar bé a la primera i, en el recorregut, fins i tot deixava el seu instructor enrere!
 

 
L’Helena, també va baixar sense problemes però el fred la va fer sortir més aviat del que hauria volgut.  

I la Maria, malauradament, va comprovar que continua tenint problemes a les orelles i va fer la tortuga prop de la boia una bona estona perquè no podia baixar més.

En acabar els batejos, per acabar-ho de rematar, vàrem fer la segona immersió.  La vàrem fer a menys profunditat, seguint el Llanishen i la paret que separa les dues parts del peci. 
 

 
 
Una immersió molt entretinguda per la gran quantitat de peix, molts pops i un altre nudibranqui dels que no estem acostumats a veure, groc i amb closca: Tylodina perversa.
 
 

  

 
De retorn a terra, ja ens esperaven les famílies per dinar sota els pins.  Un bon picnic, la foto de rigor, uns riures, i cap a casa.  Un dia ben complet!  ... a veure què en treurem d’això... potser ben aviat tindrem algun nou submarinista.
 
Fotos: Xevi Rifà, Lambert Bañeza, Núria Serra i Marc Pedrals (última foto).
Vídeo:  Aquest cop no esperem vídeo perquè en Marc es va passar dues hores filmant un pop.