diumenge, 11 de maig del 2014

PER FI, UNA BONA IMMERSIÓ ALS CANONS DE TAMARIU

Avui ens ha tocat matinar. Havíem quedat a 2/4 de 9 del matí a Llafranc, al centre Triton Diving Llafranc per fer la immersió a la primera tanda. I, aquesta vegada, això de llevar-se tan d'hora ha tingut premi: teníem la barca Tritona gairebé per nosaltres sols i el capità ens ha deixat triar el lloc d'immersió. 

Vist l'estat de la mar -plana com un mirall-, hem proposat anar als canons de Tamariu, una de les immersions amb un paisatge submarí més preciós de la Costa Brava però que no sempre es pot fer per les corrents o l'onatge.
Un cop dins l'aigua, la visibilitat no era gaire bona, com es pot veure per la silueta del submarinista del fons:
Tot i així, el color de les gorgònies de la paret impressiona:
A més, el fet que siguin canons, vol dir que tens paret a banda i banda:
A part de mirar la paret, hem controlat "el blau" tota l'estona per si ens venia a visitar algun peix lluna, força habituals en aquesta època de l'any, però no hem tingut sort. Tot i això, de peix n'hem vist molt: núvols de peixos que, o bé s'arreceraven prop les gorgònies, o bé en alguns moments, ens envoltaven:
No feia massa que érem a l'aigua que hem pogut observar una morena fora del forat:
Quan ens l'hem mirada bé, hem vist que tenia una ferida al cap, segurament fruit d'alguna lluita:
A part d'això hem vist, gorgònia taronja:
una llagosta petiteta:
parets plenes d'anèmona incrustant:
una vaqueta suïssa:
una estrella de mar molt grogosa:
un pop:
i donzelles:
Alguns també han vist una escórpora, que en Dani ha pogut fotografiar: 
I, en pujar cap a superfície, hem pogut fer la foto al traje semi-sec, nou, del presi:
i al dibuix d'en Miliu, característic de la Tritona:
Ja dalt la barca, tots en perfectes condicions, excepte en Ramon que, amb la seva síndrome de Raynaud, quan passa fred se li queden els dits de les mans de color blanc.  Res greu, per sort.
I hem acabat celebrant-ho amb un bon traguinyoli de vi, gentilesa de la família del Triton Diving Llafranc que, com sempre, ens han tractat de meravella.  Gràcies!
Fotos: Xevi Rifà (excepte escórpora de Dani Palau)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com sempre una cronica fantadtica