ENTRE LLEVANTS I TRAMUNTANES

El cap de setmana es preveia complicat segons les diverses previsions.  Per això, i per altres raons (no meteorològiques), vàrem optar per avançar un dia la col·lectiva d'octubre, a Tossa de Mar, al dissabte dia 27.

Després de mirar models numèrics, taules de vent, el temps a TV3, etc etc,  vam decidir no suspendre la immersió perquè la Mar Menuda acostuma a ser un lloc que sempre dóna més oportunitats.

Ens vàrem llevar ben d’hora ben d’hora i, un cop allà, la cosa no feia gens de bona pinta:  El mar estava mogut i començava a ploure.  Van haver-hi “mirades assassines” cap al responsable de col·lectives que havia decidit que s’hi podia anar.

Quan tothom ja tenia clar que aniríem a esmorzar i tornaríem cap a casa, ens vàrem acostar a l’aigua i no vàrem resistir la temptació de ficar-nos-hi,  tot i el risc de patir alguna rebolcada a l’hora d’entrar i sortir.

Les dones ens varen venir a acompanyar, deixant aquesta bonica imatge: 

Dins l’aigua, la visibilitat no era gens bona però, tot i així, va ser una bona immersió.

Només de començar vàrem veure un grup d’agulles i vam poder jugar a tenis.

 
 
Després... moltes dorades bastant grossetes (que s’anaven empaitant), serrans, un fadrí (que feia temps que no en vèiem), escórpores,...

 
 
 



 
Vam trobar una llagosta que, pel que sembla, el pas de tanta gent per aquella zona no l’ha respectada gaire.

I també vàrem veure dues morenes i un pop:

 
 
 
Vàrem continuar cap a la cova, hi vam treure el cap, i després vàrem separar-nos en dos grups (condicionats per la quantitat d’aire disponible).  Un grup va anar per sortir, l’altre va continuar i va poder veure una bròtola fora del forat -tan tranquil·la, que va permetre una sessió fotogràfica poc habitual.
 

 
Cap al final de la immersió hi havia grups de verades tan grossos que en Lambert i en Marc es varen animar a fer de pastors dirigint-les “ara cap aquí, ara cap allà”. 

 
Després d’estar perduts una estoneta, vàrem recuperar el camí i vam poder sortir per la “banyera de ses dones”, per on havíem entrat.

 
 
Com a anècdota de la col·lectiva ha quedat el descuit d’en Jordi, que es va deixar el traje a casa i per poc no pot fer immersió.  Sort que al centre d’immersió d’allà a la cala n’hi varen llogar un!  Moraleja:  Reviseu bé l’equip abans de sortir de casa!  ;-)

Fotos: 
Xevi Rifà 
Dani Palau (les morenes i el pop nedant)