Després de saludar als Mörker i felicitar en Bern per les seves 9.000 immersions i en Boris per les 5.000, pugem els equips al carro, que continua sense tenir un petit motor.
Al barco només serem 7, tots de l'AMSO que, a més, som els de sempre. Ens fem la foto de grup amb les famílies.
Quan sortim a la mar ja veiem que la cosa no serà gaire tranquil·la: onades grosses i amples que al pobre Poseidon ja se li fan feixuges i ... a part de la tripulació també (que ja comença a marejar-se).
Arribem a Punta Falconera, un dels llocs que queda més a prop i que queda una mica més protegit del vent del sud. De totes maneres, tot i estar una mica arrecerats, ens avisen que és probable que la cosa vagi empitjorant.
Ens Boris ens farà de guia per anar una mica més a la idea. Ens costa una mica de sortir del barco, que es va movent molt amunt i avall. Un cop tots a l'aigua (en Xevi, l'últim com sempre), comencem la immersió.
Sortim des de la Punta Falconera en direcció sud. La visibilitat és molt dolenta. Veiem nudibranquis,
algun cranc,
i escórpores.
I un cop arribem als 25 metres de profunditat, comencem a trobar uns canals de sorra i coralígen, amb molta gorgònia i llagostes:
També veiem algun ou de tauró:
Arribem fins al 30 metres i comencem a pujar abans d'entrar en descompressió. Un cop a la costa, fem parada de seguretat i trobem moltes nacres.
La mar de fons ens sacseja amunt i avall, igual que als grups de castanyoles, ben arrapats a la paret.
Arriba l'hora de pujar al barco i la veritat és que la cosa està "xunga". El mar ha empitjorat molt i costa guardar l'equilibri pujant l'escala. Un cop tots a dalt, la majoria ben marejats, tornem a port.
Fotos: Xevi Rifà, Dani Palau i família Surinyac.
